15 de novembre 2017

Bunyols de vent, lioneses o chouquettes - pasta escaldada (pasta choux) fregida o al forn {Projecte Roca}

No sé quan feia que tenia ganes de fer bunyols de vent... uns quants anys em sembla. 



Però no havia trobat el moment encara. De fet, si no arriba a ser per la Cristina de Comemos a las 3 que els ha proposat com a recepta del mes pel Projecte Roca, potser no m'hauria arribat mai el moment de fer-los. I mireu, no tinc clar si hauria sigut millor així... són molt però MOLT bons!! Si hi sumem que es fan realment ràpid, ja us imagineu el problema, oi? 

No els hem de confondre amb els bunyols de Quaresma o els bunyols de l'Empordà. Els ingredients són diferents però també la manera de fer-los. Són molt lleugers, gairebé no pesen i d'aquí el nom. 

Malgrat tot, he de reconèixer que mai m'havia mirat la recepta detalladament i pensava que no deixaven de ser una versió diferents dels bunyols de sempre i m'he endut una sorpresa!! 




Aigua, farina, llard i ous. Ja els tenim!! Res de llevat ni massa mare. Un polsim de sucre i un de sal. No fa falta ni llet ni espècies. Es posa tot al foc menys la farina i els ous que s'afegeixen al final d'un en un... UN MOMENT!! Aquesta recepta em sona... la recepta de la pasta escaldada! La recepta de la pasta choux. La massa per fer lioneses o chouquettes 



I la diferència doncs? La cocció! Els bunyols van fregits amb oli mentre les lioneses i les chouquettes es couen al forn!

Així que amb la recepta escollida per la Cristina del llibre d'en Joan Roca - La cuina de la meva mare - m'he tret el cuc dels bunyols de vent i he fet chouquettes!! Amb sucre llustre i amb sucre granulat respectivament, tal i com mana la tradició culinaria catalana i francesa. 

Ja sabeu que tant els bunyols de vent com les lioneses es poden farcir.



Però a mi m'agraden les masses per elles mateixes així que m'he quedat amb la versió espartana: no he farcit els bunyols i en comptes de lioneses he fet el berenar preferit dels francesos, les chauquettes

Petit! Ho he fet tot petit per poder anar picant. Ens han agradat moltíssim!! Una mateixa massa, dues formes de cocció i uns sabors ben diferents!

He de dir que hem tingut gent a casa i també n'he portat una paperina als veïns. En tots dos cassos ha estat treure el bol i buidar-se! La mainada s'hi han llençat de cap i els adults hem hagut d'afanyar-nos per poder-los tastar. Vaja, que hem fet curt. Però estic segura que també ens n'haurien faltat si n'hagués fet el doble! ♥♥ 


I vinga, no vull allargar-me més! Anem a la recepta.

Dir-vos que he seguit la recepta de la Montserrat amb una única variació: he afegit 25 grams de llet en pols a la massa perquè tinc un llibre amb receptes franceses que fa la pasta escaldada amb una barreja d'aigua i llet. Ho volia provar☻

Ingredients

  • 250 grams d'aigua
  • 100 grams de llard de porc o mantega
  • 25 grams de llet en pols - opcional
  • 1 polsim de sucre
  • 1 polsim de sal
  • 1 llimona - la ratlladura
  • 150 grams de farina
  • 4 ous
  • Oli per fregir 
  • Sucre llustre

Per les Chouquettes, necessitareu un grapat de sucre granulat i no us caldrà ni l'oli per fregir ni el sucre llustre.

Procediment

  • Posem l'aigua, el llard, la llet, el sucre, la sal i la llimona dins un cassó al foc.
  • Quan arrenca el bull, abaixem el foc i hi tirem la farina d'un cop.
  • Ho remenem amb una espàtula fins que la pasta es desenganxi de les vores del cassó.
  • Seguidament, traiem el cassó del foc i deixem que perdi temperatura. 
  • Quan deixi de cremar, hi anem afegint els ous, un darrera l'altre, tot integrant-los bé i remenant fins que ens quedi una pasta llisa.
  • Deixem que es refredi una estona.
  • Posem la massa pels bunyols dins una mànega pastissera d'un sol ús i tallem la punta de manera que ens quedi una boca de sortida de l'amplada d'un dit. 
  • Escalfem l'oli fins arribar als 160°C
  • Anem tallant petites porcions de pasta de bunyols perquè caiguin dins l'oli i els courem fins que quedin ben rossos. 
  • Els traurem de l'oli amb un escorredor i els posarem sobre un paper de cuina per absorbir l'excés d'oli.
  • Quan estiguin una mica freds, els ensucrem amb el sucre llustre i els deixem refredar del tot.


Si els voleu farcir, espereu a fer-ho que estiguin ben freds.


Si en comptes de fer els bunyols preferiu fer lioneses o chouquettes, només cal que escalfeu el forn a 180°C. Mentre s'escalfa: 

  • Prepareu una safata de forn amb paper sulfurat.
  • Amb la mànega pastissera i una boca ample, aneu fent botons de pasta de la mida que vulgueu les lioneses o chouquettes.
  • Un cop la safata plena, els acabem d'arrodonir amb el dit un xic moll d'aigua, ensucrem les pastes amb el sucre granulat i cap al forn.
  • Les deixarem coure durant uns 20 minuts, el temps d'inflar-se i agafar color. 
  • Un cop daurades, apaguem el foc i les podem deixar dins durant uns 10-15 minuts més. Així queden ben cruixents i no hi ha perill que perdin la forma al sortir del forn. 

I ja ho tenim! No us en veureu tips! 


Per cert, la pasta dels bunyols de vent es conserva a la nevera durant un parell de dies PERÒ ha d'estar ben tapada perquè no li toqui l'aire. El millor és posar-la dins un bol i tapar-la amb paper film assegurant-nos que el film toca directament la pasta choux. També la podem congelar. Dóna bon resultat però perd una mica de flexibilitat i, sincerament, costa molt poc fer-la al moment així que a menys que us surti un imprevist o en vulgueu fer molta quantitat, per mi no val la pena. 

El que si val la pena, és donar una ullada als bunyols de les meves companyes. Són totes unes cracks! ☻

A la Cristina des de Comemos a las 3
La Rosa des de Un toque de canela
La Beatriz des de 2 mandarinas en mi cocina
La Margarita des de Acibechería
La Rosalía des de RossGastronómica
La Sofía des de Mil Ideas Mil Proyectos

05 de novembre 2017

Pastís de formatge de castanyes

Aquesta tardor és força productiva a la cuina de casa ☻ El cas és que ho és tant que no dono l'abast a l'hora de sincronitzar el que faig i el que publico.


A part d'això, Catalunya està bullint des de fa uns mesos: la història s'escriu i es reescriu a una velocitat de vertigen i jo des de fora... doncs m'ho miro amb tristesa, ràbia, impotència i incredulitat tot passant moltes estones enganxada a TV3, Catalunya radio i/o a les xarxes socials. Estones que abans dedicava al bloc! PERÒ crec que ara mateix és el que he de fer per evitar sentir que no estic fent res per la meva terra. Almenys comparteixo el patiment, els nervis i la inseguretat amb els meus ♥ 

Bé, avui us porto el pastís d'aniversari d'en Reto d'aquest passat 18 de setembre! Res, fa quatre dies!☻ I us puc assegurar que si us agrada el pastís de formatge i les castanyes, aquest és el vostre pastís! 


La recepta és fruit d'un objectiu: aconseguir el pastís de formatge perfecte! Heu de saber que tinc un trauma amb els pastissos de formatge perquè trobo que no acaben de quedar mai prou bé del tot. Él tema és la humitat!

Malgrat tot, no m'allargaré ara per no fer-me passada a ulls de qui ja ho sap tot sobre pastissos de formatge. Però pels que esteu com jo, us ho explicaré en una nova entrada dedicada només a això així que arribi a un parell de conclusions més. Gràcies a intercanvis de pors i opinions amb l'Oriol de a tres quarts de quinze i a unes quantes proves fetes i refetes, estic aprenent petits trucs que crec us podrien interessar. Per ara però, ho deixem a aquí ☻  

Dit això, ja ens hi podem llençar de caps!


Ingredients

Per un motlle de 23-25 cm

Per la base

  • 350 grams de galetes integrals - jo he fet servir Núria
  • 70 grams de nous
  • 85 grams de mantega
  • 45 grams de puré de castanya - llegiu "Notes"


La crema de formatge i castanyes
  • 250 grams de formatge d'untar tipus Philadelphia
  • 250 grams de Mascarpone
  • 125 grams de sucre  - llegiu "Notes"
  • 4 ous
  • 175 grams de iogurt grec natural
  • 1 cullereta de suc de llimona
  • 1 cullereta de pasta de vainilla o les llavors de 1/2 beina
  • 2 cullerades de rom
  • 350 grams de puré de castanyes

Procediment


Per la base

  • Escalfem el forn a 180°C
  • Folrem el motlle amb paper sulfurat.
  • Desfem la mantega i la reservem tot deixant que perdi temperatura.
  • Mentrestant triturem les galetes i les nous sense que arribin a ser farina.
  • Ho posem dins un bol. 
  • Hi afegim el puré de castanyes i la mantega tot barrejant  amb una espàtula per integrar-ho tot bé. 
  • Aboquem la barreja dins el motlle i l'escampem bé per recobri-ne no només la base sinó també els costats.
  • Posarem el motlle al forn i courem la base durant uns 15 minuts. 

Un cop cuita, la deixarem refredar del tot mentre preparem la crema de formatge i castanyes. 


La crema de formatge i castanyes
  • Batem el formatge d'untar i el mascarpone fins que aconseguim una crema suau.
  • Hi afegim el sucre i continuem batent fins a tenir-lo tot integrat.  
  • Ara els ous un darrera l'altre sense deixar de batre. Hi afegim el següent una vegada el primer està ben incorporat a la crema.
  • Un cop tenim tots els ous integrats hi sumem el iogurt, el suc de llimona, la vainilla i el rom tot batent per aglutinar-ho.
  • Finalment ja només falta afegir-hi el puré de castanyes. Ho farem barrejant poc a poc amb una espàtula. No patiu si no queda integrat del tot: és agradable trobar petites mossegades de castanya a l'hora de menjar el pastís! ♥
  • Aboquem la crema de castanya dins el motlle que ja s'haurà refredat i cap al forn!

Abans però picarem el pastís un parell de vegades sobre la superfície de treball per alliberar qualsevol bossa d'aire que  pugui quedar atrapada. Les bosses d'aire són el que fan que a vegades els pastissos de formatge, al coure,  formin forats i petites esquerdes. 


Baixarem el forn a 170°C i courem el pastís uns 40-45 minuts. Sabreu que està cuit si al tocar la superfície la trobeu ferma. No us preocupeu si al moure'l veieu que encara està líquid: al refredar anirà quallant i quedarà perfecte! 

Agafa una consistència vellutada que el fa deliciós al paladar. 


Boníssim!! I molt de temporada també, no trobeu? 

NOTES


  1. El sucre i el puré de castanyes. Les quantitats que us dono són tenint en compte que el puré de castanyes que jo faig servir ja porta sucre. Si el vostre fos al natural o si el feu a casa bullint i triturant les castanyes, podeu afegir sucre a la recepta. Per la base n'hi ha prou amb 10 grams i per la crema de formatge amb uns 40-50 grams de sucre en tindreu prou. 

22 d’octubre 2017

Cabell d'àngel

Aquest any sí!!


M'han calgut un parell d'anys però finalment he aconseguit la meva plantació particular de curcubita ficifolia o, dit de manera més clara, de Carbassera de cabell d'àngel.   

20 de setembre 2017

Truita de farina {Projecte Roca}

El primer Projecte Roca de després de les vacances! Ja sabeu, el projecte que vol posar fotos al llibre La cuina de la meva mare d'en Joan Roca. Un llibre els beneficis del qual, van directament destinats al Banc dels aliments de Girona. 




21 de juny 2017

Escabetx de gambes {Projecte Roca}

Doncs sí, ja ha passat un mes i tornem a tenir recepta de La cuina de la meva mare de Joan Roca. 



Ja sabeu que els beneficis de la venda del llibre van destinats al banc dels aliments de Girona així que, a més de ser un llibre de cuina molt nostra, és un llibre solidari. 

18 de juny 2017

Taronges confitades

S'acosta Sant Joan i per la coca d'aquest any necessito taronges confitades i no les trobo a les botigues així que, tal i com ja vaig fer amb les llimones, les he confitat jo. És fàcil, només cal una mica de temps☻ 


I el resultat val 10 vegades el temps invertit! No sabreu què és una taronja confitada fins que les feu a casa ♥

03 de maig 2017

Coca de iogurt de xocolata (amb més xocolata)


I és que jo no sé vosaltres, però els ingredients i la fórmula de la coca de iogurt és una d'aquelles receptes que tinc gravades a la memòria igual com les taules de multiplicar o els noms dels planetes. No sé perquè però, sigui pel motiu que sigui, m'agrada saber que m'acompanya sempre en moments on em calen solucions ràpides i/o improvisacions de darrera hora.  

29 d’abril 2017

Pastís de pastanaga i moniato


Un pastís de pastanaga que porta reminiscències de la Setmana Santa i els dies de Pasqua. 


El calendari ha estat força ajustat al llarg dels darrers dies i fins avui no he aconseguit publicar-lo. Però encara que tard, no vull deixar de fer-ho perquè va ser boníssim - fins i tot per mi que no sóc cap fan dels pastissos de pastanaga - i segur el repetiré ben aviat. 

A més, sembla ser que sí que hi ha molts enamorats dels pastissos de pastanaga fent recerca a la xarxa perquè si em fio de les estadístiques que m'ensenya Blogger, no hi ha setmana sense que el pastís de pastanaga i pinya amb almívar que tinc publicat no tingui unes 8-12 visites. Des del dia de la seva publicació i fins avui ha estat vist més de 2500 vegades!! Uauuu!

Quan vaig publicar el pastís del que acabem de parlar, us vaig prometre fer-vos l'Aargauer Rüeblitorte: essent originari de la regió d'Aargau, és el pastís de pastanaga més popular de Suïssa! La meva intenció era fer-lo per Setmana Santa i publicar-lo per tots vosaltres PERÒ no podrà ser! No aquesta vegada...





No sé què tenia al cap quan vaig anar a comprar! Quan vaig tornar a casa... m'havia oblidat la meitat de les pastanagues, el Kirsch i vaig confondre les avellanes per les ametlles! Un desastre! Però vaja, com que ja l'havia promès a la família, vaig improvisar i va sortir rodó! ♥


Ingredients

Per un motlle de 20-25 cm.

Pel pastís

  • 4-5 pastanagues (180-190 grams)
  • 1/2 moniato (60-70 grams)
  • 1/2 llimona - suc i ratlladura
  • 5 ou 
  • 200 grams de sucre
  • 1 polsim de clau en pols
  • 1 polsim de canyella
  • 250 grams d'ametlla molta
  • 60 grams de farina de rebosteria
  • 1 paquet d'impulsor (15 grams)
  • 1 polsim de bicarbonat sodi

Pel glacejat

  • 200 grams de iogurt grec natural - podeu agafar perfectament 2 iogurts
  • 60 grams de sucre llustre 
  • 1 cullereta de pasta de vainilla

Procediment

Escalfem el forn a 190°C i untem el motlle que farem servir amb una fina capa de mantega. Us aconsello folrar la base amb paper sulfurat perquè sigui més fàcil desemmotllar-lo. 

  • Comencem rentant, pelant i ratllant ben fins la pastanaga i el moniato. Un cop tot ratllat, hauriem de tenir uns 250-260 grams en total però no us preocupeu si en teniu més o menys, no ve d'un parell de grams.
  • Hi afegim la ratlladura i el suc de la llimona i reservem.
  • En el bol on farem el pastís hi posem els rovells d'ou tot separant les clares i deixant-les per més endavant. 
  • Hi afegim el sucre i comencem a batre fins que blanquegi i agafi volum.
  • Ara hi posem el clau i la canyella juntament amb la pastanaga i el moniato ratllat. 
  • Barregem bé fins que quedi tot ben integrat.
  • Hi integrem també les ametlles moltes i barregem.
  • Tamisem l'impulsor amb el bicarbonat de sodi i la farina.
  • Ho afegim a la pasta de pastís tot barrejant de nou per integrar-ho tot.
  • Finalment batem les clares a punt de neu i les incorporem al pastís tot integrant-les poc a poc amb una espàtula i amb moviments ben airosos.
  • Ja podem posar el pastís al motlle.

Posarem el pastís al forn tot baixant la temperatura a 180°C i el deixarem coure uns 45-50 minuts fins que quedi ben daurat i al tocar-lo amb la punta del dit, no s'enfonsi. 

Un cop cuit el traurem del forn, esperarem uns 10 minuts i el desemmotllarem tot deixant-lo sobre una reixeta perquè es refredi del tot. 

Mentrestant farem el glacejat que no pot ser més fàcil! Simplement barregem tot els ingredients fins que el sucre es desfaci i tinguem una crema ben homogènia. 

Quan el pastís sigui ben fred hi tirarem el glacejat per sobre i llestos! 

Abans de servir-lo deixarem que el glacejat s'assenti una mica i ja podem clavar-hi queixalada! És super moist i on s'ajunta el pastís amb el glacejat es desfà pràcticament a la boca! 




Ens va agradar moltíssim la combinació pastanaga - moniato i l'ametlla també li dóna un toc i un gustet deliciós. I el glacejat de iogurt fa que sembli realment lleuger. Una improvisació que va entrar per quedar-se a casa. 

Espero que us agradi a tots igual que a nosaltres! ♥ Ja m'ho direu! 

I pels amants de la pastanaga tinc una bona noticia! Aquesta improvisació forçada fa que em quedi pendent el pastís de pastanaga original i tradicional de l'Aargau! És a dir... no patiu que us portaré més pastanaga ben aviat!!☻

25 d’abril 2017

Magdalenes de xocolata {Jack i les mongetes màgiques}


Avui és 25 i toca participar al repte Una galleta, un cuento. Malgrat haver-se ajuntat un munt de coses darrerament: Quaresma, Setmana Santa, Sant Jordi,... no volia deixar de participar-hi aquest mes perquè ja m'he saltat un parell de mesos per culpa de la  feina.


Aquesta vegada la Maite de Antojo en tu cocina ha escollit el conte de les mongetes màgiques i en Jack o en Jac o en Jaume o en Joan o... com li vulgueu dir! ☻ A la xarxa no hi ha qui es posi d'acord!! Malgrat tot, l'original és diu Jack and the beanstalk així que si seguim la norma de que els noms no es canvien, trobo que Jack és el nom més correcte.  

Coneixeu el conte, oi? És un dels contes de fades més populars de tots: el seu protagonista, en Jack, canvia una vaca per unes mongetes màgiques de les que creix una mongetera enorme que arriba a la terra del gegant. En Jack, hi puja tres vegades i sempre aconsegueix enganyar al gegant i tornar a casa portant amb ell un sac de monedes d'or, l'oca dels ous d'or i una arpa que toca sola. La darrera vegada però, el gegant segueix a en Jack i baixa la mongetera. En Jack, més ràpid, la talla tot provocant la caiguda i la mort del gegant. Amb els tresors que en Jack li ha agafat al gegant, ell i la seva mare viuen feliços i mengen anissos la resta dels seus dies. 


Doncs bé, la meva plantació particular de mongetes, no és res més que una magdalena de xocolata amb xocolata que farà les delícies dels més llaminers de casa.  


Són molt fàcils de fer i tant esponjoses que gairebé és millor fer-la d'un dia per l'altre perquè adquireixin cos ja que de menjar-les de seguida són pràcticament volàtils ☻

A veure si us agraden...

Ingredients 


Per 12 magdalenes de les tradicionals. Les meves són mes grosses i me n'han sortit 9.
  • 110 grams de mantega
  • 80 grams de xocolata negre amb un 70% mínim de cacau. 
  • 2 ous
  • 125 grams de sucre
  • 125 grams de llet
  • 1 cullerada de pasta de vainilla o les llavors d'1 beina.
  • 140 grams de farina de rebosteria
  • 20 grams de cacau sense sucre
  • 5 grams d'impulsor
  • 1 punta de bicarbonat de sodi 
  • 1/2 cullereta de café - si ho preferiu pot ser descafeinat.


Procediment


Escalfem el forn a 190 °C i preparem les càpsules per les magdalenes.
  • En un cassó al bany maria, desfem la mantega i la xocolata.
  • Així que estiguin ben desfetes, les reservem tot deixant que perdin temperatura.
  • Batem els ous i el sucre fins que blanquegin.
  • Mentrestant desfem la vainilla dins la llet.
  • Així que la barreja d'ous ja estigui ben airejada, hi afegim la llet.
  • Seguidament tamisem la farina amb el cacau, l'impulsor, el bicarbonat de sodi i el café. 
  • Ho afegim a la pasta de les magdalenes i barregem poc a poc per integrar-ho tot però sense perdre l'aire. Veureu que la pasta és d'una consistència semblant a una mousse.
  • Finalment hi afegim la xocolata tèbia i tornem a barrejar amb una espàtula.
  • Posem la pasta dins una mànega pastissera i ja podem omplir els motlles.


Els posarem al forn tot baixant la temperatura a 180°C i els hi deixarem uns 15-20 minuts fins que al tocar-les de la punta amb el dit, les noteu que reboten. De tota manera, si les traieu un parell de minuts abans, queden una miqueta molles a l'estil d'un brownie i també són molt bones!

Un cop cuites les deixeu refredar sobre una graella i ja estan llestes per menjar. Heu vist quin color?



Jo les he decorat amb unes petites tiges fetes amb pasta de sucre per convertir-les amb planter de mongetes però en qualsevol altra ocasió, amb un polsim de sucre llustre és com més ens agraden.

Si us agrada la xocolata no podeu deixar de fer-les! ♥ Són realment fosques i intenses com la xocolata més pura. No us n'adonareu i s'hauran acabat!!


Si no fos el cas, les guardeu dins una caixa de metall en un lloc fresc i es conserven bé uns 3 dies. No les poseu en un recipient hermètic perquà amb la humitat que porten, podrien florir-se. 

I si voleu donar un cop d'ull al les propostes de les meves companyes, les trobareu a aquí.

Una abraçada a tots!

23 d’abril 2017

Sant Jordi! Vols una rosa princesa? No, regala'm un llibre cavaller!!


Avui, mentre els blocs de cuina s'omplen de receptes dolces, jo us parlaré d'un llibre: El Motivo de Jordi Besalú.


"Año 107 de la Nueva Edad y los coches aún no vuelan. Contra todo pronóstico, el mundo se encuentra sumido en un retroceso temporal en el que no debería.."


Malgrat pugui semblar-vos un llibre d'autor desconegut com qualsevol altre o, encara pitjor, un llibre d'un autor desconegut CATALÀ, escrit amb CASTELLÀ! Justament ara que estem en plena lluita catalanista..., continueu llegint perquè tots sabem que moltes vegades els perjudicis poden ser més forts que la nostra voluntat de ser justos així que us ho explicaré. 



Per mi, és el llibre que més m'ha emocionat de tots els que he llegit fins ara i us puc assegurar que sóc una verdadera rata de biblioteca! Devoro els llibres amb la mateixa rapidesa que faig desaparèixer les magdalenes! ☻

El Motivo, l'argument del qual no té res d'esotèric, és per ell mateix una lluita de 7 anys per poder fer d'un somni una realitat. És una història que comença amb il.lusió, passa per convertir les nits en dies i acaba odiant i avorrint el dia en què tot va començar. 

Sempre hem sentit a dir que l'esforç es veu recompensat però, com tot a la vida, les excepcions són moltes! En aquest cas el llibre només ha vist la llum gràcies a l'autofinançament i a la tossuderia de l'autor per tancar un capítol que semblava no tenir fi. 



Una edició petita, 50 exemplars, per treure's el cuc i per no carregar-se el pressupost familiar. I fins i tot així... 

... el llibre té faltes! Faltes d'ortografía i de mecanografia. Els 300€ pagats a l'editorial per fer-se càrrec de la correcció final no devien ser suficients per posar-hi els 5 sentits. Una llàstima!!! Aquestes coses són les que acaben destrossant els somnis!

Malgrat tot, i ara comença la part emocional, el llibre és BO!! Fins i tot jo diria que MOLT bo!


 "...Ahí abajo todo era distinto. Silencio, oscuridad y unos puntitos luminosos que, poco a poco, se iban esparciendo por la galería."


Potser alguns ja us haureu fixat amb la coincidència de cognoms entre l'autor i jo... SÍ! El meu germà ha escrit un llibre! ♥


I no! No us penseu que l'estic posant pels núvols precisament perquè és el meu germà! Jo acostumo a passar-me de crítica i amb la família encara més: és el que fa la confiança!

Us diré que és un llibre del que jo pràcticament no havia sentit parlar, un projecte d'aquells a llarg termini al qual no acabàvem de donar-li crèdit i justament ahir, puntual per Sant Jordi, va arribar a casa meva en forma de paquet des de Catalunya i va deixar-me sense paraules! 

Ja d'entrada al desembolicar-lo! El disseny és modern, minimalista de colors i es veu molt professional! M'encanta el to mat i el tacte sedós! 

I llavors ja, al començar a llegir-lo... WOW! No, no m'hauria imaginat mai que el meu germà (mecànic de professió, fanàtic dels video-jocs, casat, amb 2 fills i anant sempre de cul) trobaria el temps per escriure un llibre de 393 pàgines, sobre una temàtica que no és la seva i unes descripcions que enganxen, et situen justament on has d'estar i són, fins i tot, gairebé poètiques!


"Kerrzab era un voraz lobo de mar confinado en tierra por la edad. Un hombre de arraigada tradición marinera que, desde hacía tiempo, formaba parte del mobiliario del taller."


o aquesta altra:


" La noche vestía un cálido manto de estrellas y el Esfriudon, cual afiladas tijeras de sastre, cortaba el mar produciendo un sedoso susurro." 


El tema de l'idioma... 

El fet de decidir-se a escriure El Motivo en castellà no va pas venir motivat (visca la redundància) pel típic tòpic d'arribar a més gent i així augmentar les ventes. Per ser sincers, el meu germà no confia a vendre ni un examplar! 

El verdader motiu és que ja sigui per la influència dels milers de pel.lícules que ha vist i veu (li encanta el cinema), pels anys de moure's en mons imaginaris gràcies als vídeo-jocs o per haver-se dedicat a Briconsola durant més de 10 anys, la fantasia d'en Jordi vola millor amb la llengua d'en Quixot.  

No us negaré que em costa llegir el llibre amb castellà sabent que és del meu germà. No per res, simplement perquè no és l'idioma familiar. Per altra banda però, és perfecte per llegir tranquil.lament  tot oblidant-me de qui l'ha escrit i poder ser més objectiva. 



El llibre està catalogat com a llibre d'aventures: ens trobem en un món nou creat com a conseqüència d'una explosió que destrueix i canvia la forma física de la Terra. I aquí és on es mou el nostre protagonista:


  "Actualmente estamos en el año doscientos cuarenta de la Segunda Edad, tengo veintiséis años y soy buzo de extracción de la minería Brey. Mi nombre es Elidor Ractsul y, al igual que antaño, sigo soñando con ser viajero."



No us explicaré el final per dues raons: 
  1. NO vull ser una Spoiler! Em faria feliç veure que el meu germà s'equivoca perquè el llibre sí que es ven. Fins i tot si parlem d'aquests primers 50 exemplars a tall de prova pilot. Si us animeu, el podeu comprar directament al meu germà a Briconsola o fer-ho a través de l'editorial
  2. No podria explicar-vos-el encara que en tingués la intenció: encara no l'he acabat!! ☻ Llegeixo ràpid, però el llibre tot just em va arribar ahir i 393 pàgines són moltes pel poc temps lliure del que disposo. Però tornaré a per concloure aquesta entrada així que l'hagi acabat: serà molt aviat!!



I ara per tu Jordi. 

MOLTES felicitats! Felicitats pel teu sant i pel llibre!!!! Passi el que passi i es venguin els exemplars que es venguin, a mi m'agrada!! És interessant, amé i ple de sorpreses. No ho dic per dir, ja em coneixes. Però per sobre de tot...

... estic MOLT orgullosa de tu per haver seguit el teu somni! Ho volies fer i ho has fet!! Ens has deixat a tots amb un pam de nas i aquest èxit personal és ben teu! Ja ningú te'l pot espatllar. T'estimo! ♥


" - ¡Esto es alucinante! - dijo al advertir mi presencia -. Qué paz, qué tranquilidad... En La vida había experimentado un momento así. Estamos dentro de tu sueño, Elidor... gracias por invitarnos..."


BON Sant Jordi a tots amics i no us oblideu de lluitar pels vostres de somnis!
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...