16 d’abril 2017

Brunyols o Bunyols de l'Empordà

M'atreviria a dir que els brunyols (no bunyols) de l'Empordà són els més habituals a la zona de Girona. A casa, s'han fet sempre el Dijous Sant per tenir-los a punt el Divendres Sant. 





Jo ja tinc publicades al bloc dues receptes de bunyols: els bunyols de carabassa - tradicionals de València al llarg de les festes de Sant Josep - i els bunyols de quaresma amb massa mare. Aquests darrers són els meus preferits PERÒ tinc molt clar que no tothom té MM a mà o no vol embolicar-se en dies ja de per sí una mica carregats: la llista d'ingredients és un xic llarga! Per això aquest any m'ha vingut de gust tornar a les arrels i fer els bunyols de casa, els de sempre, els de l'Empordà! 




Encara que...

... la recepta de la meva mare és una recepta que, com acostuma a passar als pobles, s'ha anat modificant al llarg dels anys gràcies a les aportacions i als consell d'aquesta o aquella veïna. Alguna de les novetats dels darrers anys com ara el Resolis (el licor de cafè aromatitzat amb herbes típic de Cuenca) jo no el tinc a casa per poder-li afegir i tampoc el considero del tot necessari

Així que amb la mare (aquests dies la tinc aquí de vacances☻) hem fet la llista dels ingredients segons la recepta familiar i l'hem desgranat per quedar-nos amb els ingredients essencials dels Bunyols empordanesos. Finalment, he comparat la llista amb la recepta de La cuina Catalana de Jaume Fàbregas per afinar les quantitats i ens hem posat a amassar. 

Ingredients

Amb 1 quilo de farina m'han sortit uns 80 brunyols d'uns 25 grams cadascun. 

  • 1000 grams de farina de força
  • 250 grams de sucre
  • 20 grams de llevat fresc 
  • 200 grams de llet tèbia
  • 6 ous deixatats
  • 3 llimones - la pela ratllada
  • 200 grams d'oli d'oliva suau
  • 30 grams de matafaluga
  • 30 grams de celiandre (coriandre o xeliàndria) 
  • 40-50 grams de licor d'anís
  • 1 polsim de sal
  • Oli per fregir-los
  • Sucre per ensucrar-los


Procediment


  • Posem la farina dins el bol del robot de cuina i obrim un forat al centre com si fos un pou.
  • Hi tirem el sucre, el llevat engrunat i la llet tèbia.
  • Ho barregem amb compte amb una cullera perquè es desfacin el llevat i el sucre. 
  • Seguidament hi anem incorporant la resta dels ingredients: els ous, les llimones, l'oli, les espècies, l'anís i la sal. 
  • Comencem a amassar igual que per fer un brioix. Amb intervals de descans i a un ritme de 2-5 minuts. On 2 són els minuts actius i 5 els de descans. Els bunyols s'han pastat tota la vida a mà amb la força dels braços però s'acaba bastant destrossat, sobretot si es fan quantitats de farina elevades, cal força i temps ja que la massa s'ha de pastar una estona. En aquest cas, aneu fent al vostre ritme fins que la massa quedi espessa, fina i elàstica. 
  • Una vegada tots els ingredients integrats ja podem amassar a velocitat baixa-mitja durant una estona seguida: uns 5-6 minuts per tal que la massa acabi d'agafar la consistència desitjada. 
  • Així que tenim la massa al punt l'untem amb una mica d'oli, la tapem amb film i la deixem llevar en un lloc temperat unes 2 hores o fins que dobli el seu volum.

Un cop ha llevat, a mi m'agrada fer-ne boles individuals. Hi ha qui va esgarrapant la massa, amb les mans untades d'oli o amb una cullera, i ja la tira directament a l'oli per coure. Depenent de la hidratació de la massa aquesta tècnica és la més recomanable i si ho voleu fer així, ja sabeu com continuar ☻


La massa de la meva recepta però té cos. Permet perfectament formar, deixar reposar uns minuts i, finalment, fer el forat i fregir. Així que quan la massa ha llevat, jo segueixo de la següent manera:

  • Preparem unes safates untades amb una fina capa d'oli.
  • Tirem la massa sobre la superfície de treball.
  • La piquem amb el palmell de la mà per desinflar-la.
  • La tapem amb film per evitar que s'assequi i, poc a poc i per trossos, n'anem fent peces d'uns 25-27 grams cadascuna. 
  • Donem forma de bola a les peces i les anem deixant sobre les safates de forn. 
  • Quan tenim una fila plena, per evitar que s'assequin, les anem tapant amb film. 
  • Continuem fins a tenir tota la pasta dels bunyols formada.
  • Ara ja podem posar l'oli a escalfar.
  • Així que l'oli arribi als 160-170°C ja podem començar a coure els bunyols.
  • Per fer-ho agafarem una a una les boles que tenim preparades, començant per les primeres que hem format, els hi farem un forat amb el dit i cap al cassó.
  • Així que estiguin els bunyols ben daurats, ja els podem escórrer, els deixem refredar uns segons per poder-los tocar i els arrebossem amb sucre. 


Ja tenim els bunyols! 

Sí, els brunyols han quedat fantàstics! Tal i com els recordàvem, amb el sabor de sempre! MOLT BONS! Han fet les delícies de tots els de casa, d'en Jaume i la seva família i de mig veïnat doncs n'hem regalat una part. 




Només ens falta deixar-los refredar i a menjar-los de gust! Dins una olla o cassola de terrissa tapats, aguanten esponjosos uns 5 dies. Després... bé, si encara en queden, són ideals per fer la suca-mulla amb el cafè ♥


Ja veieu: gens complicats! I amb només un quilo de farina en surten una bona ollada. Fàcils per amassar i per menjar-los sense abusar-ne. Us animeu?

Bons dies Sants a tots! ☻


7 comentaris:

  1. Fantásticos estos buñuelos y mas con receta casera familiar y cocinándolos con tu madre,triunfo seguro.Ademas es también una buena idea para regalar así en la bolsa.
    Bona setmana
    peto

    ResponElimina
  2. Com dic jo sempre Dolors, els brunyols de l'Empordà són del millor que hi ha!!!! Petonarros artista!

    ResponElimina
  3. Han quedat fantàstics!!! Tot i que tinc una gran pregunta: com pot ser que si els prepares el dijous en queden pel divendres :o)
    Petons
    Palmira

    ResponElimina
    Respostes
    1. Palmira, perquè els fregeixo el dijous a la nit quan tothom dorm (o mira la TV) i jo estic ben tranquila!! :)))) No és conya! Sempre em poso a coure'ls ben sopat! ;D

      Elimina
  4. Quina delicia aquests bunyols i la presentació amb la bufeta és exquisita.

    ResponElimina
  5. Bona día,els brunyols de l'Empoedà,no porten greix de porc?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola! 😀 A casa meva mai els hem fet amb llard però sé que hi ha receptes familiars molt variades. He vist receptes amb oli (com la de casa), amb llard i fins i tot amb mantega. Quina d'aquestes receptes és més tradicional? Jo crec que totes. Estic segura que els nostres avis utilitzaven allò que tenien a casa. El llard era a moltes masies antigament així que, probablement, fos el greix original. Més tard es devia substituir per oli i actualment hi deu haver qui prefereix la mantega... a la varietat hi ha el gust! 😉
      Una abraçada!
      Dolors

      Elimina

FELIÇ de rebre comentaris!!!!
Dolors


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...